Quan la noia que només sabia dir Ble va entrar, només ell se'n va adonar.
El noi que només sabia dir Nyu portava ja estona assegut llegint les mateixes noticies depriments del diari tacat de cafè. Va ser el molest soroll de la porta que el va fer aixecar la encara dormida mirada. Entre les parpelles, mig tancades pel sol matinenc que tant odiava, la va veure. Qui era?
Sense entendre exactament per què, el noi que només sabia dir Nyu va aixecar-se inmediatament, únicament per tornar a seure, avergonyit. Ella ho va veure i a la cara hi va dibuixar mig somriure. Mentre es recolzava a la barra i senyalava al cambrer el que volia prendre amb el dit, ell s'arreglava instintivament la samarreta arrugada del dia anterior. I quan la noia que només sabia dir Ble, ja servida, va acostar-se coqueta al noi que només sabia dir Nyu, aquest es va posar vermell al instant.
~ Ble ble! ~ va dir la noia que només sabia dir Ble.
Ell, paralitzat, intentava processar les paraules, però l'únic que importava era que ELLA, la noia dels seus somnis, estava mostrant interés per ELL, el noi del seu mirall. Agafant forces, va aconseguir parlar.
~ N-nyu..? ~ la inocent pregunta es va ensopegar sola a la boca i va sortir lenta i ferida.
Sense entendre'l i confosa, però encara interessada i divertida, va tornar a intentar establir conversa.
~ Ble, ble ble? ~ va dir lentament amb els ulls clavats en ell, amb la mirada que li faries a un turista o a un nen petit, que no t'entén.
El món li queia a sobre al noi que només sabia dir Nyu: Era incapaç d'entendre-la! Però no podia acabar tot així, no? Va decidir dir-li tot el que pensava. Va decidir explicar-li que era la noia més maca que havia vist mai; que havia il·luminat en dos minuts una vida gris i monòtona; que havent-la vist, no volia més que passar temps amb ella i coneixer-la... I, amb calma artificial, va començar:
~ Nyunyu: Nyu nyu nyunyu nyu nyunyu nyu-u nyu nyu....
La noia que només sabia dir Ble, cansada ja de l'absurda situació, va començar a riure i va aixecar-se per marxar. Ell, amb les paraules mortes a la boca, va seguir-la amb la mirada fins la porta on ella es va girar per despedir-se.
~ Ble! ~ I va desaparèixer, encara somrient.
El noi que només sabia dir Nyu va quedar-se assegut, sol, mirant la porta mentre la gent entrava i sortia.
I, a dia d'avui, encara va a la mateixa cafeteria cada matí, dient Nyu... però pensant Ble.
I, a dia d'avui, encara va a la mateixa cafeteria cada matí, dient Nyu... però pensant Ble.
